Identificació d’empremtes digitals

Proveu El Nostre Instrument Per Eliminar Problemes





La identificació d’empremtes digitals és el mètode d’identificació basat en els diferents patrons de dits humans, que és únic entre cada persona. És la forma més popular d’adquirir dades de qualsevol persona i és la forma més fàcil i còmoda d’identificar una persona. Un avantatge del mètode d’identificació d’empremtes digitals és que el patró d’empremtes digitals continua sent el mateix per a una persona al llarg de la seva vida, cosa que el converteix en un mètode infal·lible d’identificació humana. L’estudi de la identificació d’empremtes digitals és la Dactiloscòpia.

Definició d’empremtes digitals:

La superfície de la pell de qualsevol dit humà consisteix en un patró de línies fosques de serralades juntament amb línies blanques o valls entre elles. Les estructures de les dorsals canvien en punts coneguts com a minúcies i poden ser bifurcades o de poca longitud o bé dues dorsals poden acabar en un sol punt. Aquests detalls o patrons són únics en tots els éssers humans. El flux d’aquestes serralades, les seves característiques, els intricats detalls de les serralades i la seva seqüència és el que defineix la informació per a la identificació d’empremtes digitals.




A continuació es mostren diferents patrons de cresta:

Patró FingerPrint

Patró FingerPrint

Els patrons de dits es poden dividir en 3 grups, tal com es mostra a continuació



  • Arcs : Les crestes entren i surten pels mateixos costats
Arc pla

Arc pla

  • Bucles : Les crestes entren per un costat i surten per un altre costat

Empremta digital cir

  • Verticils: Consisteix en cercles o una barreja de tipus de patrons.

Circuit d’empremta digital

Obtenció d’empremtes digitals:

Hi ha dues maneres d’obtenir empremtes o empremtes dactilars

  • Mitjançant mètodes químics: Polvoritzar la superfície amb pols negra pot revelar els patrons d’empremtes digitals que després es poden aixecar amb cinta transparent. Es poden utilitzar diferents productes químics com el cianoacrilat (que pot desenvolupar empremtes digitals en diversos objectes), la ninhidrina (que s’uneix amb els aminoàcids presents a les empremtes digitals, produint un color blau o porpra). A més, la pols magnètica es pot utilitzar per revelar empremtes digitals i treballar sobre superfícies brillants o bosses o contenidors de plàstic.
  • Mitjançant el mètode d’identificació automàtica: Les imatges d’empremtes digitals es poden adquirir mitjançant diferents sensors. Alguns exemples són els sensors capacitius que obtenen un valor de píxel en funció de la capacitat de les característiques de les empremtes digitals, ja que cada caràcter, com una cresta de dit, té una capacitat diferent, els sensors òptics que utilitzen prismes per detectar un canvi de reflectància de la llum per cada característica i els escàners tèrmics que mesuren la diferència de temperatura al llarg del temps per crear una imatge digital.

Procés d’identificació d’empremtes digitals:

Bàsicament, la tecnologia d’imatge digital s’utilitza per adquirir, emmagatzemar i analitzar les dades d’empremtes digitals.

  • Adquisició d'imatges: Com s’ha explicat anteriorment, es poden utilitzar diferents sensors per obtenir imatges digitals d’empremta digital. L’escàner d’empremtes digitals consisteix en un escàner òptic o un escàner de capacitat. L’escàner òptic consisteix en un dispositiu acoblat a la càrrega que consisteix en díodes sensibles a la llum que donen senyals elèctrics quan s’eliminen. Els diminuts punts que representen la llum que colpeja el punt es graven com a píxels i la matriu de píxels de la imatge. Quan col·loquem el dit sobre una placa de vidre o monitoritzem la superfície, la càmera fa la foto il·luminant les arestes del dit.

La imatge esquerra que es mostra a continuació mostra tota l'estructura de l'adquisició d'empremtes digitals mitjançant un escàner òptic i la imatge dreta és l'exemple del sistema en temps real.


Dit identi

Emmagatzematge de les imatges : La imatge adquirida es processa mitjançant tècniques de processament d'imatges digitals, tal com s'explica a continuació:

  • Segmentació de la imatge : La imatge adquirida tendeix a contenir funcions no desitjades juntament amb les funcions rellevants. Per eliminar-ho, es fa un llindar basat en la variància de cada píxel de la imatge. Es consideren els píxels amb intensitat (valor de nivell de gris) superior al llindar, mentre que s’eliminen els píxels amb intensitat inferior al llindar.
  • Normalització de la imatge: Cada píxel de la imatge té una variància mitjana diferent. Per tant, per obtenir un patró uniforme, es fa la normalització, de manera que els píxels de la imatge estiguin en el rang desitjat de valors de grisos.
  • Orientació de la imatge: Defineix formar la imatge en funció de l'orientació de la cresta en cada punt. Es fa calculant el gradient de cada píxel en les direccions x i y i després calculant l'orientació determinant la mitjana del vector ortogonal al gradient.
  • Construint la imatge de freqüència: Es fa per determinar la freqüència local (taxa d’ocurrència) de les dorsals. Es fa projectant els valors de gris de cada píxel juntament amb la direcció perpendicular a l'orientació de la dorsal i després calculant el nombre de píxels entre els mínims consecutius de la forma d'ona, que corresponen a les dorsals. Una altra manera és utilitzar la tècnica de la transformada de Fourier.
  • Filtratge d'imatges: Es fa per eliminar el soroll no desitjat. Es fa mitjançant un filtre Gabor o un filtre Butterworth. Una manera bàsica és convertir la imatge amb el filtre.
  • Binarització de la imatge: A continuació, la imatge filtrada es converteix en una imatge binària mitjançant la tècnica de llindar, per millorar el contrast. Es basa en un llindar global, és a dir, el valor del píxel superior al llindar s’estableix en 1 i el valor del píxel inferior a, s’estableix en 0.
  • Aprimament de la imatge: Es fa per eliminar els píxels de primer pla fins que tinguin un píxel d'ample. Preserva la connectivitat de les serralades.

Analitzant les imatges : Consisteix a extreure els detalls de les minucies de la imatge processada i després comparar-les amb els patrons d'imatges ja emmagatzemats a la base de dades. L'extracció de minuties es realitza calculant el nombre creuat o la meitat de la suma de diferències entre parells de píxels en un vuit barri connectat (vuit connectats significa un píxel envoltat de vuit píxels). El número de la creu proporciona una identificació única per a cada característica d’empremta digital.

A continuació, es compara la imatge adquirida juntament amb els detalls extrets amb els detalls existents a les bases de dades que poden ser registres impresos o impresos de palma, per coincidir i, si les imatges o els detalls coincideixen, s’identifica la persona. El sistema proporciona es comprova una llista de les imatges d’empremtes digitals més properes de la base de dades d’impressió i es comproven els resultats per determinar si es fa una identificació.

Avantatges de la identificació d’empremtes digitals:

  • És molt precís
  • És únic i mai no pot ser el mateix per a dues persones.
  • És la tècnica més econòmica.
  • És fàcil d'utilitzar
  • Ús de poc espai d'emmagatzematge

Aplicacions d'identificació d'empremtes digitals:

  • Identificar criminals a les escenes del delicte. Va ser una de les principals raons del desenvolupament d'aquesta tecnologia per part de l'FBI als EUA.
  • Identificar membres d'una organització. Això ajuda millora la seguretat de manera que només les persones autenticades poden entrar a la zona protegida i no cap altre membre.
  • A les botigues de queviures per reconèixer i facturar automàticament la targeta de crèdit o dèbit d’un usuari registrat.

Crèdit de les fotos:

Per tant, aquesta és una breu idea sobre la identificació d’empremtes digitals. Qualsevol entrada addicional, com ara detalls sobre les tècniques de processament o sobre el dispositiu elèctric i projectes electrònics us convidem a ser discutits ...