Com funciona la targeta SIM?

Proveu El Nostre Instrument Per Eliminar Problemes





Targeta SIM:

SIM4La tecnologia de la targeta SIM és una de les tecnologies més populars que s’utilitza als telèfons mòbils per activar la connexió i comunicar-se i per establir enllaços amb el sistema de servidors i també s’utilitza en diversos projectes elèctrics i electrònics . És el mòdul d’identitat de subscriptor que conté el circuit integrat per emmagatzemar la identitat de subscriptor mòbil internacional o IMSI i les claus per identificar i autenticar els subscriptors al sistema de comunicació. La SIM està incrustada en un fitxer targeta intel · ligent que es pot eliminar i transferir a diferents telèfons mòbils. La targeta SIM proporciona sistema de seguretat als usuaris. La primera targeta SIM la va fer el 1991 Giesecke i Deviant of Sagem Communications a França.

SIM



Les dades emmagatzemades a la targeta SIM inclouen un número de sèrie únic anomenat ICCID, International Mobile Subscriber Identity o IMSI, informació d’autenticació de seguretat, informació temporal sobre la xarxa, un número d’identificació personal o PIN i un codi de desbloqueig personal o PUK per desbloquejar. La targeta SIM conté la seva memòria interna on s’emmagatzemen les dades, informació personal i financera, la identitat de GSM / CDMA. Les modernes targetes SIM permeten emmagatzemar dades d'aplicacions que es comuniquen amb el telèfon o el servidor mitjançant el kit d'eines de l'aplicació SIM. La targeta SIM emmagatzema informació específica de la xarxa per autenticar la identitat del subscriptor a la xarxa. De les moltes claus, les claus més importants són ICCID, IMSI, clau d’autenticació o Ki, identificació d’àrea local o LAI i un número d’emergència específic de l’operador. El micro sim ha estat inventat per als darrers telèfons mòbils. La SIM també conté altres dades, com ara el número del centre de serveis de missatges curts o SMSC, el nom del proveïdor de serveis o SPN, el número de marcatge del servei o SDN, el servei de valor afegit o el SAV, etc. 250 contactes.


Claus de la targeta SIM:

1. Identificador de targeta de circuit integrat o ICCID - És el número de compte principal que té 19 dígits. El número té seccions com a número d’identificació de l’emissor o IIN, identificació de compte individual, dígit de xec, etc.



2. Identitat de subscriptor mòbil internacional o IMSI - S’utilitza per identificar la xarxa de l’operador individual. Normalment té 109 dígits. Els seus primers 3 dígits representen el codi de país mòbil o MCC, els 2 a 3 dígits següents representen el codi de xarxa mòbil o MNC, els següents dígits representen el número d'identificació de subscriptor mòbil o MSIN.

SIM1

3. Clau d’autenticació o Ki - És un 128 bits utilitzat per a l'autenticació de la targeta SIM a la xarxa mòbil. Cada SIM té una clau d'autenticació única assignada per l'operador durant la personalització. La clau d’autenticació també s’emmagatzema a la base de dades de la xarxa de l’operador. Quan el telèfon mòbil s’activa per primera vegada mitjançant la targeta SIM, obté la identitat de subscriptor mòbil internacional o IMSI de la targeta SIM i el transfereix a l’operador de telefonia mòbil per a la seva autenticació. A continuació, la base de dades del sistema operatiu cerca IMSI entrant i la clau d'autenticació associada. A continuació, la base de dades de l’operador genera un número aleatori o RAND i el signa amb l’IMSI i dóna un altre número anomenat Resposta signada 1 (SRES_ 1). El RAND s’enviarà al telèfon mòbil i la SIM la signarà amb la clau d’autenticació i produeix el SRES_ 2 que passa a la xarxa de l’operador. A continuació, la xarxa de l’operador compara el SRES_1 que va produir i el SRES_2 del telèfon mòbil. Si tots dos coincideixen, la targeta SIM s'autentifica.

4. Identitat d'àrea d'ubicació o LAI - Aquesta és la informació emmagatzemada a la SIM sobre la xarxa local disponible. La xarxa de l’operador es divideix en diferents àrees petites, cadascuna amb un LAI.


5. Missatges SMS - La targeta SIM pot emmagatzemar molts SMS

6. Contactes - La SIM pot emmagatzemar uns 250 contactes.

Funcions de la targeta SIM:

La targeta SIM realitza les funcions següents:

1) Identifica el subscriptor: l'IMSI programat a la targeta SIM és la identitat d'un subscriptor. Cada IMSI s’assigna a un número de mòbil i es subministra a l’HLR per permetre identificar un subscriptor.

2) Autenticar el subscriptor: es tracta d’un procés en què, mitjançant l’algorisme d’autenticació de la targeta SIM, cada subscriptor proporciona una resposta única basada en IMSI (emmagatzemat a la SIM) i RAND (proporcionat per la xarxa). Si coincideix aquesta resposta amb els valors calculats a la xarxa, un subscriptor legal inicia la sessió a la xarxa i ara pot fer ús dels serveis del proveïdor de serveis mòbils. La targeta SIM s'està convertint en una característica del treball mòbil.

3) Emmagatzematge: per emmagatzemar números de telèfon i SMS.

4) Aplicacions: el SIM Tool Kit o l'estàndard GSM 11.14 permet crear

Aplicacions a la SIM per proporcionar informació bàsica sobre demanda i altres

Aplicacions per a comerç electrònic, xat, difusió cel·lular, còpia de seguretat de l’agenda telefònica,

Serveis basats en la ubicació, etc.

Targetes SIM basades en microprocessador:

La part més important de la targeta SIM és el seu microcontrolador. És un xip de mida paper que és una ROM típica amb una mida d'entre 64 KB i 512 KB. La mida de la RAM oscil·la entre 1 KB i 8 KB, mentre que la mida EEPROM oscil·la entre els 16 KB i els 512 KB. La ROM conté el sistema operatiu o el sistema operatiu de la targeta, mentre que l'EEPROM conté dades anomenades personalització que inclouen claus de seguretat, agenda telefònica, configuració de SMS, etc. La tensió de funcionament de la SIM pot ser 1,8 V, 3 V o 5 V però les tensions de funcionament de la majoria de les SIM modernes admeten 5V, 3V i 1,8V.

Hi ha dos tipus de targetes de microprocessador. Aquestes targetes tenen la forma de targetes de contacte, que requereixen un lector de targetes, o bé de targetes sense contacte, que utilitzen senyals de radiofreqüència per funcionar.

vital

Tipus de targeta SIM:

Hi ha dos tipus de targetes SIM que són GSM i CDMA:

GSM:

La tecnologia GSM significa Global System for Mobile i la seva fundació es pot acreditar a Bell Laboratories el 1970. Utilitza un sistema de commutació de circuits i divideix cada senyal de 200 kHz en 8 franges horàries de 25 kHz i funciona a 900 MHz, 800 MHz i 1,8 Bandes de GHz. Utilitza una tècnica de transmissió de banda estreta: bàsicament multiplexació d’accés per divisió de temps. Les taxes de transferència de dades varien de 64 kbps a 120 kbps.

CDMA:

CDMA significa accés múltiple per divisió de codi que explica el principi del canal de comunicació que utilitza tecnologia d’espectre estès i un esquema de codificació especial que són un esquema de multiplexació de divisió temporal i un esquema de multiplexació per divisió de freqüències.